¡Ah del Castell!
Una ruta per les restes de les fortaleses musulmanes a la Mancomunitat d’Espadà-Millars
Si vas créixer alçant castells en l'arena i somiant amb tornejos i justes medievals, els municipis de la Mancomunitat d’Espadà-Millars són el teu destí. La presència musulmana va deixar una profunda petjada en aquestes comarques, que reivindiquen amb orgull aquesta herència en forma de carrers estreles, habitatges escalonats i restes de fortaleses.
Molts d'aquests racons –Aín, Ayódar, Fanzara, Suera, Tales, Villamalur…– van ser fundats pels propis musulmans, que, partint de xicotetes alqueries, van prosperar i es van expandir per aquestes terres, la qual cosa va impulsar la construcció d'una sèrie de castells de caràcter defensiu, continuem gaudint després de milers d’anys.
El nom de Zayd Abu Zayd, l'últim governador almohade de València, ressona amb força en aquest decorat. Després d'uns anys convulsos i inestables, el besnet del califa Abd al-Mumin va signar en 1229 un acord de vassallatge amb el rei Jaume I, a qui va secundar en la seua missió de reconquesta i repoblació.
Caminar per aquests paratges és reviure la història d’aquelles lluites i harmonies. Perquè la pau va ser possible durant molt de temps, fins que, en 1609, Felip III va decretar l'expulsió dels moriscos –musulmans conversos que, en molts casos, havien conservat la seua fe–, tota una catàstrofe a nivell humà i econòmic per al Regne de València.
La Mancomunitat d’Espadà-Millars és un llibre obert sobre aquell passat en comú i sobre les lluites que bé podem rastrejar en les seues velles fortaleses.
Plana Baixa
AÍN
Per exemple, en les del castell de Benalí, a Aín, a la comarca de la Plana Baixa. La seua torre de l'homenatge, seré far entre els pins de la serra d’Espadà, es va acabar llevant el barret davant l'empenyiment de les tropes cristianes de Jaume I en 1238. L'excursió, entre sureres i pins, passa per un pont i per l'exquisit Molí de l’Arc, i les vistes són veritablement espectaculars.
ALCÚDIA DE VEO
El castell de L’Alcúdia de Veo es mereix dedicar-li també una ruta de senderisme. Des de la muntanya que alberga els seus cansats ossos, en forma de muralla i diverses torres –entre elles la de l'homenatge–, s'albira tota la població. L'ascens, ben senyalitzat, és fàcil i suportable, i pel camí ens toparem també amb una zona de trinxeres.
SUERA
Aquest monument rebia el nom de Mauz, encara que hui se'l conega com a castell de Suera, i el seu estat de ruïna progressiva no li resta un àpex de fotogènia, amb el seu imperiós perfil a la part alta del turó Suera Alta, a uns sis-cents metres d'altitud. Guardaespatlles de quatre alqueries que es van acabar agrupant en el nucli de l'actual Suera, aquest castell roquer del segle XII ens brinda una gloriosa perspectiva de tot l'entorn, amb la serra d’Espadà als nostres peus.
TALES
Els seus fets d'armes s'estenen fins a les guerres carlistes, quan les tropes del general Cabrera, el Tigre del Maestrat, van sucumbir davant les del general O’Donnell, que va arrasar la fortalesa després d'una feroç batalla de quasi dues setmanes (fixeu-vos en l'escut de Tales i entendreu la imatge inferior dreta, amb un home picant pedra d'un castell com si no hi haguera un demà). Podem visitar les seues torres i paredasses després d'una còmoda pujada.
L’Alt Millars
ARGELITA
Un altre castell en ruïnes, i un altre regal per als sentits, és el de la Mola del Bou Negre, o La Mola a seques, a la localitat d’Argelita. Documentat ja a la fi del segle XII, encara resisteixen en peu alguns llenços de muralles i els basaments de diverses torrasses, potser d'època cristiana. La tradició conta que els rebels que es van refugiar darrere dels seus murs van fugir espaordits o van morir quan les tropes de Jaume I van llançar contra el recinte “més de mil cabres salvatges embolades amb estopa i resina”. La ruta, que parteix del mateix poble, és tan senzilla com memorable, sobretot si ens “escorten” els voltors des del cel. Dins del nucli urbà, la Torre Quadrada i la Torre Redona capturen l’interès del nostre objectiu fotogràfic.
TOGA
El castell de Toga, al costat del llit del Millars, en la part baixa de la població, es va restaurar com a palau feudal i va passar per nombroses mans fins al segle XX. El viatger del XXI pot apreciar alguns llenços de la seua estructura defensiva externa.
ESPADELLA
Si seguim per la zona, no podem passar per alt el castell d'Espadella, que dominava el tram del riu Millars sobre la Penya Saganta. Queden poques restes –la torre major i alguns llenços de les seues muralles–, però la mola de la Penya *Saganta, continua impressionant als senderistes; i, si acabeu suant la cansalada, la piscina natural del Millars us espera a la falda del turó.
FANZARA
Sense eixir de l'Alt Millars, emprenem la marxa cap a les restes del castell de Fanzara, als afores de la localitat. Conegut com el Castellet, per la seua ubicació i les seues xicotetes dimensions, va poder tractar-se d'un lloc de vigilància per a controlar el camí allà pel segle XIII.
AIÒDER
A més de 500 metres d'altitud, el castell d'Aiòder, hui una poderosa torrassa de maçoneria envoltada de vestigis als quals s'ha menjat la vegetació, s'enalteix en el millor mirador d'aquest enclavament, que va pertànyer al ja esmentat Zayd Abu Zayd. Des de l'àrea recreativa de la Font Llarga, la pujada es fa de seguida.
TORRALBA DEL PINAR
El castell de Vialeva, entre Aiòder i Torralba del Pinar, declarat Bé d’Interès Cultural, va constituir un altre observatori per a dominar la vall, fins al seu abandonament després de la Reconquesta. Si t'agrada pedalar per la història, no t'ho penses dues vegades i conquista-l sobre dues rodes.
VILLAMALUR
A escassos quilòmetres de Torralba del Pinar, l'aventura prossegueix en les ruïnes del castell de Villamalur, datat entre els segles X i XIII, que ens sorprèn amb la seua porta d'accés, el seu aljub i les torretes de la seua muralla. En la nostra ruta, anirem amb els ulls ben oberts per a explorar les trinxeres del Cabezo i El Jupillo, que van formar part de la famosa Línia XYZ, o Matallana, durant la Guerra Civil.
