Fonts de vida i salut

El clima, la dieta mediterrània i els balnearis ens fan rejovenir i han convertit a Espanya en tot un referent del turisme de salut. En la Mancomunitat Espadà-Millars, el secret del vigor està en les seues aigües…

Quantes fonts hi haurà en la Mancomunitat Espadà-Millars? Ens portaria una eternitat explicar-les. Només en Fonts de Aiòder, a la comarca de l'Alt Millars, es computa una desena, tant en el nucli urbà –vegeu la del Canyar–, com als afores –la del Riu, la de la Paciència o la de la Jaríca, que ens suggereixen agradables rutes fins als seus dolls d’aigua.

I què creieu que significa Aín en àrab sinó “font”? Si volem sentir la vertadera genealogia d'aquest municipi, en ple Parc Natural de la Serra d’Espadà, podem emprendre la seua ruta de l'aigua, una vertadera experiència per als sentits plena de curiositats, que ens trasllada, per exemple, a l'època en què es va instal·lar la primera bombeta al poble, en el camí a la font de San Ambròs, que, per aquell motiu, estava més concorreguda que el carrer major de qualsevol ciutat.

Si ens desplacem a Argeleta, més del mateix: fonts de totes les edats, grandàries i tipus, alguna, com la de Sant Ignasi, amb una àrea recreativa per a perfeccionar la nostra excursió.

Comptat i debatut, tots els municipis de la Mancomunitat estan beneïts pel do de l'aigua. No hi ha més que pensar en les seues piscines naturals i gorgs, que alleugen la xafogor en l'estació estival, o en les activitats aquàtiques en el riu Millars o l'embassament de Sitjar, que se les arreglen per a traure'ns sempre un somriure.

Si preguntem als habitants de la Mancomunitat, ens esmentaran aquelles fonts amb propietats mineromedicinals, els beneficis de les quals venen avalats pels testimonis dels seus afortunats receptors.

Al cap i a la fi, no inventem la pólvora si diem que l'acció terapèutica de l'aigua sobre l'organisme es coneixia ja en temps dels romans, els qui, entre la ciència i la fe, confiaven els seus cossos a la inescrutable potència d’aquest element líquid, vertadera divinitat de les seues termes i balnearis.

Sota aquestes línies, t'oferim algunes coordenades perquè, en el curs del teu viatge per la Mancomunitat Espadà-Millars, no et perdes en la cerca de les fonts de l'eterna joventut…

ESPADELLA

Diverses fonts d'Espadella –Melí, Sastre, Piqueta, Turís i Silvia– ens conviden a plaents incursions a la recerca de les propietats medicinals de les seues aigües. Els beneficis dels seus glops s'acompanyen, així, dels profits derivats de la ruta per aquests paisatges de somni.

TALES

Les aigües de la font del Montí, la més popular de Tales, estan recomanades per a les persones amb pedres en el renyó. Procedeixen del brollador en el cim de la muntanya L'Alt, i, continuant el refrany “el que alguna cosa vol alguna cosa li costa”, la ruta fins a arribar a ella és llarga (una hora i 45 minuts) però agraïda. Com a premi al nostre esforç, podem esmorzar en el berenador que hi ha sobre la font. El municipi compta, a més, amb una altra font del Montí restaurada.

TOGA

En 1906, l'Exposició Regional Valenciana va distingir la Font Calenta, a Toga, amb una medalla d'or i un diploma. La qualitat de les seues aigües, bicarbonatades càlcic-magnèsiques, està més que contrastada. Per als obesos i els malalts de l'estómac i la gota, Font Calenta és mà de sant.

VALLAT

Construïda en 1930, la font de la Salut –el nom ho diu tot!– ha proveït d'aigua als veïns i negocis de Vallat des del seu sortidor d’aigua amb forma de cap de lleó, que va ser donat per una família de l'època, coneguts com “Los Morenos”.

VILLAMALUR

Entre els molts al·licients de Villamalur, els seus brolladors i fonts passen per ser un dels més pintorescos. Les fonts atenen el nom de Chercoles, Berniches, la d'Allà, la de Barrajau, la de Albar, la de Lartijuela, la de la Calçada, la de Cafuentes i la de la *Olivera; i no són poques les que ostenten propietats terapèutiques.