Volant van
Els ocellaires ho tenen claríssim: la Serra d’Espadà és vital en el seu circuit. Què necessitem saber per a aprofitar millor el turisme ornitològic en la zona?
Si hi ha una activitat que compagina el respecte a la naturalesa amb l'amor a les seues criatures, aquella és l'albirament d'animals en el seu propi hàbitat. En aquest sentit, el birdwatching, l'observació d'ocells, guanya cada dia més adeptes.
La Serra d’Espadà ho té tot per a encantar als aficionats a aquesta pràctica. Designada Zona d'Especial Protecció per als Ocells (ZEPA), Lloc d'Importància Comunitària (LIC) i Zona d'Especial Conservació (ZEC), alberga poblacions nidificants de 22 espècies d'ocells, entre elles, l'àguila-astor cuabarrada, l'àguila real, l'aufrany comú, el voltor lleonat, el torlit comú, el falcó pelegrí, la tallareta cuallarga, el blauet comú o l’enganyapastors europeu.
Impressiona llegir el “inventari” de la seua fauna vertebrada –hi ha registrades fins a 172 espècies, entre elles, 110 ocells–, la qual cosa explica la predilecció de tants aficionats a l'avifauna per aquest espai natural. En línia amb aquestes dades, el Grup Au d'Ornitologia de Castelló va realitzar una marató ornitològica en 2020, en la qual va arribar a documentar fins a 115 espècies d'ocells en les localitats que conformen la Mancomunitat Espadà-Millars i els seus voltants.
Sempre respectuosos amb el medi ambient, els ocellaires esperen pacients al fet que sobrevole una àguila cuabarrada, en perill d'extinció, o un astor, i posen nom a les espècies de menor grandària que es creuen en el seu camí, com el gaig, el pica-soques blau, el pit-roig, el colltort comú o el pinsà, abundants en aquesta Serra. Al seu torn, el gamarús, el mussol xic i el mussol real són els reis de la nit (i, encara que alguns els tinguin pànic, el parc allotja també diverses espècies de ratapinyades, algunes en perill d'extinció).
La millor època per a l'albirament d'ocells en la Serra és la primavera i l'estiu, i el millor moment, l'alba, quan ixen a buscar l'aliment. Per a practicar al birdwatching, no fa falta més que curiositat, respecte, tremp i, si és possible, uns bons prismàtics.
En funció de l'època de l'any, roba lleugera o d'abric, calçat còmode en qualsevol dels casos, protecció solar, un entrepà, aigua i la sempiterna guia de camp. Tractant-se d'un Parc Natural, cal subratllar que la visita de grups està regulada per a assegurar la qualitat de l'experiència i la conservació del medi natural.
A l'acte de mirar l'acompanya, ací, la gimnàstica d'escoltar i, per descomptat, res millor que començar de xicotets per a interpretar els sons de la naturalesa. Les famílies que miren ocells units… romanen unides!
Hi ha diversos punts òptims per a l'observació de rapinyaires migratoris, per exemple, l'Alt de la Pineda, a Torralba del Pinar, el cim del Turió, entre Fanzara i Espadella, a la comarca de l'Alt Millars, o elevacions com el castell de Villamalur i altres fortaleses.
Gràcies a la seua privilegiada situació geogràfica, entre les dues principals rutes migratòries d'ocells a Europa –a saber, la de l'Atlàntic Est i la de la Mar Negra i Mediterrani–, la Comunitat Valenciana resulta tan recomanable per a la pràctica del birdwatching, la qual cosa beneficia a tots els municipis de la Mancomunitat Espadà-Millars. De manera que no ho penseu més i voleu fins ací per a sentir l'aleteig de la naturalesa. Us encantarà!
